1. Sistema Informàtic
Concepte: Un
sistema informàtic es un sistema que permet emmagatzemar i processar informació,
com tot sistema, es el conjunt de parts interrelacionades: en aquest cas,
maquinari, programari i recursos humans.
El maquinari
inclou ordinadors o qualsevol tipus de dispositiu electrònic intel·ligent, que
consisteix en processador, memòria, sistema d'emmagatzematge extern, etc.
El
programari inclou el sistema operatiu, aplicacions, sent especialment important
els sistemes de gestió de bases de dades.
Finalment el suport humà inclou el
personal tècnic que creen i mantenen el sistema (analistes, programadors,etc) I
als usuaris que l'utilitzen.
Desenvolupament de sistemes
informàtics
Els sistemes informàtics passen per diferents fases en el seu cicle de
vida, des de la captura de requisits fins al manteniment. Actualment s'empren
nombrosos sistema informàtics en l'administració publica.
Estructura
Els sistemes informàtics solen estructurar-se subsistemes:
Subsistema físic: Associat el maquinari. Inclou entre altres elements la
CPU, memòria principal, la placa base, perifèrics d’entrada i sortida, etc.
Subsistema
lògic: Associat al programari i l’arquitectura: Inclou el sistema operatiu, el
firmware, les aplicacions i les bases de dades.
Elements
Interns
El motherboard:
Es el cor de l’ordinador, conte els connectors per connectar targetes
addicionals (també anomenades, targetes d’expansió, per exemple una targeta gràfica,
mòdem o de xarxa)
El
motherboard també dit com la (placa base), conte el CPU, BIOS, memòria, interfícies
per a dispositius d’emmagatzematge, parts serial i paral·leles encara que
aquesta part ja son menys comuns per se tecnologia vella, ja que ara s’utilitza
mes els ports USB, rames d’expansió, i els dispositius perifèrics estàndard,
com el retoli o teclat.
El
microprocessador: Son els components interns d’un ordinador, un circuit
integrat que conté tants elements necessaris per conformar una “unitat central
de processament”, també es conegut com a CPU. En la actualitat aquest component
electrònic esta compost per milions de transits, integrats en una mateixa placa
de silici.
Memòria
Ram: Ram es acraim per random acces memory, es un tipus de memòria que pot ser accedit
aleatòriament, es a dir, que qualsevol byte de memòria pot ser accedit sense
toca els bytes predecessors. Ram es el tipus de memòria mes comú travat en
ordinador i altres dispositius, com impressores.
Hi ha
dos tipus basics de Ram
- Ram dinàmica
- Ram estàtica
Els 2
tipus dirigeixen en la tecnologia que utilitzen pertenian dades, el tipus mes
como es la Ram dinàmica. La ram dinàmica refresca milers de vegades per segon.
La
Ram estàtica no necessita ser refrescada, cosa que la fa mes rapida, però també
mes cara que la Ram dinàmica. Tots dos tipus de Ram són volàtils, ja que perden
el seu contingut quan l’energia es apagada.
Memòria
Ram: Es una memòria destinada a ser llegida i no destructible, es a dir, que no
es pot escriure sobre ella i que conserva intacta la informació emmagatzemada,
fins i tot en el cas que s’interrompi el corrent (memòria no volàtil). La Ram
sol emmagatzemar la configuració del sistema o el programa d’arrancar de
l’ordinador.
Les memòries
de nomes lectura o Ram son utilitzades com a mitja d’emmagatzematge de dades en
els ordinadors.
Com
que no es pot escriure fàcilment, el seu us principal resideix en la distribució
de programes que estan estèticament llegits al suport físic de l’ordinador, i
que segurament no necessita actualitzacions. Un exemple es en la targeta gràfica,
que pot realitzar algunes funcions bàsiques a traves dels programes centrats en
la Ram.
Una raó
que encara s’utilitza la memòria ram per emmagatzemar dades es la velocitat ja
que als discos son mes lents.
Una memòria cache és una memòria en la qual s'emmagatzema una sèrie de dades per al seu ràpid accés. Bàsicament, la memòria cau d'un processador és un tipus de memòria volàtil (del tipus RAM), però d'una gran velocitat.
En l'actualitat aquesta memòria està integrada en el processador, i la seva comesa és emmagatzemar una sèrie d'instruccions i dades a què el processador accedeix contínuament, amb la finalitat que aquests accessos siguin instantanis.
Hi ha tres tipus diferents de memòria cau per a processadors:
Memòria cache de 1r nivell (L1)
Memòria caché de 2n nivel (L2)
Memòria cache de 3r nivell (L3)
Cicle de Rellotge
També anomenat cicles per segon o freqüència, aquest terme fa referència a la velocitat del processador incorporat en la CPU de l'ordinador, i es mesura en megahertzs (MHz). A major índex de freqüència, més ràpid és el processador i, en conseqüència, l'ordinador.
Fa uns anys era freqüent trobar processadors a 16 MHz, però avui en dia el normal és que aquests superin els 120 MHz
També anomenat cicles per segon o freqüència, aquest terme fa referència a la velocitat del processador incorporat en la CPU de l'ordinador, i es mesura en megahertzs (MHz). A major índex de freqüència, més ràpid és el processador i, en conseqüència, l'ordinador.
Fa uns anys era freqüent trobar processadors a 16 MHz, però avui en dia el normal és que aquests superin els 120 MHz
CPU
És l'abreviació de les sigles en anglès de les paraules Unitat Central de Processament (central processing unit). El CPU és el cervell de l'ordinador.
Algunes vegades se li diu simplement el processador o processador central. El CPU és on es realitzen la majoria dels càlculs.
En termes de poder de computació, el CPU és l'element més important d'un sistema de còmput.
Algunes vegades se li diu simplement el processador o processador central. El CPU és on es realitzen la majoria dels càlculs.
En termes de poder de computació, el CPU és l'element més important d'un sistema de còmput.
Targeta Grafica
La targeta de vídeo , és el component encarregat de generar el senyal de vídeo que s'envia a la pantalla de vídeo per mitjà d'un cable .
La targeta de vídeo es troba normalment en integrat al motherboard de l'ordinador o en una placa d'expansió . La targeta gràfica reuneix tota la informació que s'ha de visualitzar en pantalla i actua com a interfície entre el processador i el monitor ; la informació és enviada a aquest per la placa després d'haver-la rebut a través del sistema de busos .
Una targeta gràfica es compon , bàsicament , d'un controlador de vídeo , de la memòria de pantalla o RAM vídeo , i el generador de caràcters , i en l'actualitat també tenen un accelerador de gràfics .
El controlador de vídeo va llegint a intervals la informació emmagatzemada a la RAM vídeo i la transfereix al monitor en forma de senyal de vídeo ; el nombre de vegades per segon que el contingut de la RAM vídeo és llegit i transmès al monitor en forma de senyal de vídeo es coneix com freqüència de refresc de la pantalla .
Llavors , com ja hem dit abans , la freqüència depèn en gran mesura de la qualitat de la placa de vídeo .
Bios
Bios és un acrònim de Basic input / output system (sistema bàsic d'entrada / sortida). La BIOS és el programari que determina que pot fer un ordinador sense accedir programes d'un disc.
A les PCs, la BIOS conté tot el codi requerit per controlar el teclat, el monitor, les unitats de discos, les comunicacions serials, i altres tantes funcions.
A les PCs, la BIOS conté tot el codi requerit per controlar el teclat, el monitor, les unitats de discos, les comunicacions serials, i altres tantes funcions.
Unitats d'Emmagatzematge
Referint-nos a diverses tècniques i dispositius per emmagatzemar grans quantitats de dades.
Els primers dispositius d'emmagatzematge van ser les targetes perforades, que van ser usades des de l'any 1804 en màquines teixidores de cedeixi.
Els dispositius moderns d'emmagatzematge inclouen tot tipus d'unitats de disc i d'unitats de cinta.
Emmagatzematge massiu és diferent del de memòria, que es refereix a emmagatzematge temporal, en canvi els dispositius d'emmagatzematge massiu retenen les dades tot i que l'ordinador és apagat.
Disc Dur
Un disc dur (en anglès Hard Disk Drive o HDD) és un dispositiu d'emmagatzemament no volàtil.
S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfície magnetitzada dels diversos discs (platter) que conté, els quals giren a gran velocitat. Forma part del maquinari de la majoria dels ordinadors actuals.
Dins els diferents tipus de memòries és classificat com a memòria secundària. L'adjectiu "dur" se'ls hi aplica en contrast amb el floppy disk o disc flexible, anteriors als discs durs.
El 1956 els discs durs foren introduïts per primer cop al mercat de la mà d'IBM.[1] Originalment foren desenvolupats per a ordinadors de propòsit general.
Les característiques principals d'un disc dur són la seva capacitat d'emmagatzematge (actualment d'uns quants gigabytes (GB) a un terabyte (TB), la velocitat de transferència (throughput, en MB/s), i el temps d'accés (en ms), que alhora ve condicionat per la velocitat de rotació (rpm o rotacions per minut).
Buses
En arquitectura de computadors, un bus pot connectar lògicament diversos perifèrics sobre el mateix conjunt de cables.
Aplicada a la informàtica, es relaciona amb la idea de les transferències internes de dades que es donen en un sistema computacional en funcionament.
Al bus tots els nodes reben les dades tot i que no es dirigeixin a tots aquests, els nodes als quals no van dirigits les dades simplement els ignoren.
Per tant, un bus és un conjunt de conductors elèctrics en forma de pistes metàl · liques impreses sobre la targeta mare del computador, per on circulen els senyals que corresponen a les dades binaris del llenguatge màquina amb què opera el Microprocessador.
Memorias Primarias
La memòria primària és el nucli del subsistema de memòria d'un ordinador .
Consisteix en un bloc de circuits integrats capaços de retenir ( " memoritzar ") els valors binaris introduïts , i de mantenir aquestes dades en tant el bloc rebi alimentació elèctrica .
La memòria primària es comunica amb el microprocessador de la CPU mitjançant el bus d'adreces . L'ample d'aquest bus determina la capacitat que tingui el microprocessador per l'adreçament de localitats en memòria .
Al bloc de memòria primària , anomenada senzillament memòria RAM , per ser aquest el tipus de circuits integrats de memòria que conformen el bloc , se li associen també , el circuit integrat CMOS , que emmagatzema al programa BIOS del sistema , i els dispositius perifèrics de la memòria secundària ( discos i altres perifèrics ) , per conformar el subsistema de memòria de l'ordinador .
Memòries Secundàries
La memòria secundària és un conjunt de dispositius perifèrics per a l'emmagatzematge massiu de dades d'un ordinador , amb més capacitat que la memòria principal , però més lenta que aquesta.
El disquet , el disc dur o disc fix , les unitats òptiques , les unitats de memòria flash i els discos Zip , dins d'aquesta categoria .
Aquests dispositius perifèrics queden vinculats a la memòria principal , o memòria interna , conformant el subsistema de memòria de l'ordinador .
Externs
Monitor
És aquell que ens mostra tot tipus d'informació o dades, es connecta a l'ordinador per mitjà d'una targeta de vídeo. en ell es pot observar totes les accions que es realitzen, en transcórrer el temps els monitors es van desenvolupant cada vegada més, amb millors innovacions, amb màxima resolució, amb diverses mides reduïts cada vegada més amb el pas dels anys.
És aquell que ens mostra tot tipus d'informació o dades, es connecta a l'ordinador per mitjà d'una targeta de vídeo. en ell es pot observar totes les accions que es realitzen, en transcórrer el temps els monitors es van desenvolupant cada vegada més, amb millors innovacions, amb màxima resolució, amb diverses mides reduïts cada vegada més amb el pas dels anys.
Teclat
Aquest conté diversos tipus de tecles , permet el control del que es vol transmetre al pc . existeixen diversos tipus de teclat que són els següents :
Teclat alfabètic: Està compost per lletres i tenen la mateixa distribució que una màquina d'escriure .
Teclat alfanumèric: Està compost per lletres , símbols i números.
Teclat numèric: està compost per números i és similar a una calculadora .
Tecles de funció: són les tecles que apareixen a la part superior del teclat ( des f1 fins F12 ) , cadascuna d'aquestes té una funció específica .
Tecles d'edició: Ens permet editar tot tipus d'informació de les dades .
Tecles de moviment: Són aquelles que ens permeten pujar, baixar , anar al costat esquerre o dret .
Tecla d'escapament ( esc ) : és la tecla que apareix a la banda esquerra superior del teclat i ens permet cancel · lar qualsevol activitat que s'estigui realitzant.
Indicadors d'estat: estan ubicades a la part superior dreta del teclat , aquestes ens indiquen si estan bloquejades les tecles numèriques , majúscules i les tecles de desplaçament .
Tecles de puntuació: són aquelles que ens ajuden a inserir punt , coma , punt i coma etc.
Ratoli
La seva funció és donar instruccions a l'ordinador, és de mida petita; és un perifèric d'entrada. compta amb un dispositiu que permet detectar els moviments de la persona que ho estigui usant.
Impresora
És un dispositiu perifèric, utilitza làser i cartutxos de tinta de diversos colors i necessita paper per imprimir en medi físic les indicacions donades per a usuari.
2. Xarxa Informàtica
Concepte:
Una xarxa d'ordinadors , també anomenada xarxa d'ordinadors, xarxa de comunicacions de dades o xarxa informàtica , és un conjunt d'equips informàtics i programari connectats entre si per mitjà de dispositius físics que envien i reben impulsos elèctrics , ones electromagnètiques o qualsevol altre mitjà per el transport de dades , amb la finalitat de compartir informació , recursos i oferir serveis.
Com en tot procés de comunicació es requereix d'un emissor , un missatge , un mitjà i un receptor . La finalitat principal per la creació d'una xarxa d'ordinadors és compartir els recursos i la informació en la distància , assegurar la confiabilitat i la disponibilitat de la informació , augmentar la velocitat de transmissió de les dades i reduir el cost general d'aquestes acciones.
Un exemple és Internet, la qual és una gran xarxa de milions d'ordinadors ubicades en diferents punts del planeta interconnectades bàsicament per compartir informació i recursos .
L'estructura i la manera de funcionament de les xarxes informàtiques actuals estan definits en diversos estàndards , sent el més important i estès de tots ells el model TCP / IP basat en el model de referència OSI . Aquest últim , estructura cada xarxa en set capes amb funcions concretes però relacionades entre si ; en TCP / IP es redueixen a quatre capes . Hi ha multitud de protocols repartits per cada capa , els quals també estan regits pels seus respectius estàndards
3. Protocol TCP/IP
Concepte:
El model TCP / IP és un model de descripció de protocols de xarxa desenvolupat en els anys 70 per Vinton Cerf i Robert E. Kahn .
Va ser implantat a la xarxa ARPANET , la primera xarxa d'àrea àmplia, desenvolupada per encàrrec de DARPA , una agència del Departament de Defensa dels Estats Units , i predecessora de l'actual xarxa Internet .EL model TCP / IP es denomina de vegades com Internet Model, Model DoD o Model DARPA .
El model TCP / IP , descriu un conjunt de guies generals de disseny i implementació de protocols de xarxa específics per permetre que un equip pugui comunicar-se en una xarxa . TCP / IP proveeix connectivitat d'extrem a extrem especificant com les dades haurien de ser formatats , direccionats , transmesos , enrutats i rebuts pel destinatari .
Existeixen protocols per als diferents tipus de serveis de comunicació entre equips .
TCP / IP té quatre capes d'abstracció segons es defineix en el RFC 1122 . Aquesta arquitectura de capes sovint és comparada amb el Model OSI de set capes .
El model TCP / IP i els protocols relacionats són mantinguts per la Internet Engineering Task Force ( IETF )
4. Tipus de xarxes
XARXES CABLEJADES
Una xarxa cablejada connecta dos o més ordinadors mitjançant un cable. També és possible afegir a la xarxa impressores i altres dispositius.
Per a la connexió cal un commutador (switch), que sovint ve integrat en el router. Només les persones autoritzades tenen accés a les dades compartides a la xarxa.
XARXES SENSE FILS
Una xarxa sense fils és, com el seu nom indica, una xarxa en què dos o més terminals (per exemple, ordinadors portàtils, agendes electròniques, etc.) Es poden comunicar sense la necessitat d'una connexió per cable.Con les xarxes sense fils, un usuari pot mantenir connectat quan es desplaça dins d'una determinada àrea geogràfica.
5. Encaminador o Router
És un dispositiu que proporciona connectivitat a nivell de xarxa o nivell 3 en el model OSI. La seva funció principal consisteix a enviar o encaminar paquets de dades d'una xarxa a una altra, és a dir, interconnectar subxarxes, entenent per subxarxa un conjunt de màquines IP que es poden comunicar sense la intervenció d'un encaminador (mitjançant bridges), i que per tant tenen prefixos de xarxa diferents.
6. Adreces IP
D'acordar AMB l'protocol d'Internet, una Adreça IP és un nom que identifica inequívocament 1 Dispositiu lògic connectat a la xarxa. Dins d'1 mateixa xarxa, cada Adreça IP que s'utilitzi ha de ser única.
Una Adreça IP és representa mitjançant un nom binari de 32 bits (IPv4). Les adreces IP s'expressen com noms notació decimal: és divideixen a els 32 bits de l'Adreça a cuatro octets (1 octet és un grup de 8 bits).
El valor decimal Màxim de cada octet és 255 (el nom binari de 8 bits Més Alt és 11111111, i aquests bits, de dreta a esquerra, tinença Valors decimals d'1, 2, 4, 8, 16, 32, 64 i 128 , la suma dels quals és 255).
Un Exemple d'Adreça IP podria ser 192.168.1.123. Aquest és un Exemple típica d'ip en xarxa local.
7. Tipus de xarxes
Una xarxa d''àrea local o LAN (de l'Anglès Local Area Network) és un Tipus de xarxa informàtica caracteritzada paper Seu caràcter' local 'o de curta distància, com ara una casa, una oficina, un hotel, etc.
És a dir, la Seva extensió està limitada a uns 200 metres que podria arribar a 1 quilòmetre usant repetidors. Les Tecnologies Més emprades en LAN són Ethernet i Wi-Fi.
En definitiva, una LAN, Përmet la Connexió i / o comunicació de Dues o Més Màquines. L'oposat a una LAN és una WAN (Wide Area Network o xarxa de gran amplitud).
Una xarxa d'àrea metropolitana ( Metropolitan Area Network o MAN , en anglès) és una xarxa d'alta velocitat (banda ampla) que dóna cobertura a una àrea geogràfica extensa, proporciona capacitat d'integració de múltiples serveis mitjançant la transmissió de dades, veu i vídeo, sobre mitjans de transmissió tals com fibra òptica i parell trenat (MAN BUCLE), la tecnologia de parells de coure es posiciona com la xarxa més gran del món una excel lent alternativa per a la creació de xarxes metropolitanes, per la seva baixa latència (entre 1 i 50 ms), gran estabilitat i la manca d'interferències radioelèctriques, les xarxes MAN BUCLE, ofereixen velocitats de 10 Mbps, 20 Mbps, 45 Mbps, 75 Mbps, sobre parells de coure i 100 Mbps, 1 Gbps i 10 Gbps mitjançant Fibra Òptica.
Xarxes d'area estesa
Una WAN (de l'anglès, Wide Area Network o Xarxa d'Àrea Estesa) és un tipus de xarxa informàtica que destaca per la seva grandària, capaç de cobrir distàncies des de 100 Quilòmetres a 1000, així acostumen a ser WANs aquelles xarxes que traspassen límits municipals, regionals o estatals. Les WAN són formades per conjunts de LAN (xarxes petites). Normalment quan parlem de WAN parlem de xarxes d'operadores, científiques, governamentals, etc.
8. Ordinadors clients i ordinadors servidors
Qualsevol ordinador capaç de comunicar-se a través d'Internet i que faci un seguit de requisits molt senzills pot ser client en una comunicació client-servidor per descarregar un document web.
El primer que ha de complir l'ordinador és que ha d'estar connectat a Internet i ha de tenir uns requisits mínims de configuració de xarxa i de navegació que detallarem a continuació.
Taula de contingut
· Configuració de xarxa
· Configuració de navegació
Configuracion de xarxa
Perquè un ordinador pugui accedir a Internet, ha de tenir una configuració a la xarxa, tant a una xarxa local (veure esquema) com a Internet directament, sigui com sigui, aquest ordinador, haurà d'enviar tots els paquets de dades que vulgui enviar a internet a través d'un encaminador (router) que s'encarregarà de fer-los arribar al seu destí a través d'altres routers.
Perquè això funcioni, l'ordinador ha de tenir una adreça IP (en el pròxim capítol ja aprofundirem més sobre aquest tema) i ha de conèixer l'adreça IP del router (que anomenem 'Porta d'enllaç per defecte' o 'default gateway')
A banda, el client, ha de tenir un servidor de DNS principal per poder convertir noms de domini (com www.programacionweb.net) en adreces IP per poder arribar fins als dominis (veurem aquest procés amb més detall en propers articles del curs) .
9. Programari lliure i programari privatiu
Programari lliure
És el Programari que Pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bèl en una versió modificada o sense modificar sense cap restriccions, o bèl AMB unes restriccions mínimes per garantir que a els futurs destinataris también tindran aquests drets.
Com que el Programari és pot redistribuir lliurement, en general és Pot TROBAR gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets ...). A causa d'aixo, a els models de Negoci basats en programari lliure normalment és basin a proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, Integració, o certificació.
Programari privatiu
És qualsevol programari amb restriccions en l'ús o modificació privada, o amb restriccions en la còpia i publicació de versions modificades o no modificades. Normalment el seu codi font no és disponible, o bé, sota restriccions. L'oposat al programari de propietat és el Programari lliure.
Encara que el codi font pugui fer-se públic, el programari pot ésser de propietat si es mantenen les restriccions abans esmentades; aquest és el cas de la versió comercial de l'SSH o el programa de llicències shared source de Microsoft.
La Free Software Foundation s'hi refereix a tot aquell programari que és "no lliure" o semi-lliure.
10. Sistemes operatius lliures i operatius
Sistema operatiu lliure
Els sistema operatius lliures són els que s'adquireixen sense pagar. És a dir, el que fan el sistema operatiu no busquen un afany de lucre i comparteixen lliurement el sistema operatiu. A més aquests sistemes operatius tenen un codi lliure, és a dir, tothom pot col · laborar en el seu perfeccionament i pots canviar el seu codi si tens coneixements de programació.
Sistema operatiu
El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics
11. Regles bàsiques de seguretat informàtica
A) Antivirus
En informàtica els antivirus són programes amb l'objectiu de detectar o eliminar virus informàtics.
Van néixer durant la dècada de 1980. Amb el transcurs del temps, l'aparició de sistemes operatius més avançats i Internet, ha fet que els antivirus hagin evolucionat cap a programes més avançats que no només busquen detectar virus informàtics, sinó bloquejar, desinfectar arxius i prevenir una infecció dels mateixos.
Actualment són capaços de reconèixer altres tipus de malware, com spyware, cucs, troians, rootkits, etc.
B) Tallafoc
Un tallafoc (o firewall en anglès, que originalment vol dir "mur ignífug") és un element de maquinari o programari utilitzat en una xarxa d'equips informàtics per controlar les comunicacions, permetent-les o prohibint-les segons les polítiques de xarxa que hagi definit l'organització responsable de la xarxa.
C) Actualitzi freqüentment les seves aplicacions amb els "pegats de seguretat"
Les vulnerabilitats que es detecten en els programes informàtics més utilitzats
(navegadors d'Internet, processadors de text, programes de correu, etc.) solen ser,
precisament per la seva gran difusió, un blanc habitual dels creadors de virus.
Per evitar-ho, un cop detectada una vulnerabilitat, les companyies fabricants de programar i posen ràpidament a disposició dels seus clients actualitzacions, anomenades "pegats de
seguretat ", a Internet.
D) Programari Legal
Assegureu-vos que tot el programari instal lat al seu ordinador prové d'una font coneguda i segura. No instal còpies de programari pirata. més de transgredir la Llei pot contenir virus, spyware o arxius de sistema
incompatibles amb els del seu ordinador, la qual cosa provocarà inestabilitat en el seu equip.
Tampoc ha de confiar en els arxius gratuïts que es descarreguen de llocs web
desconeguts, ja que són una potencial via de propagació de virus. En qualsevol cas,
ha d'analitzar amb l'antivirus qualse
E) Contrasenyes segures
Utilitzeu contrasenyes diferent per a cada accés important (compte del banc en línia, correu electrònic, xarxes socials, administrador del sistema,etc).
Podeu utilitzar una mateixa contrasenya per als accessos menys crítics
F) Còpies de Seguretat
Faci de forma periòdica còpies de seguretat del seu informació més valuosa. En cas de patir un atac d'un virus o una intrusió, les seqüeles seran molt menors si pot restaurar fàcilment les seves dades.
12. Paquet ofimàtic
Un paquet ofimàtic o paquet d'aplicacions d'oficina és un paquet integrat per programes informàtics dissenyats pel treball d'oficina. Aquests programes es poden distribuir en un conjunt que forma la suite ofimàtica o individualment.
Els programes d'una mateixa suite ofimàtica permeten la interacció mútuament com un sistema operatiu i normalment presenten una interfície similar.
13. Tipus d'aplicacions ofimàtiques
Les aplicacions ofimàtiques són un conjunt de programes que proporcionen funcionalitats molt diverses i d'ús molt estès , tant en el terreny professional com en l'acadèmic o personal
TIPUS D'APLICACIONS OFIMÀTIQUES
MULTIPLATAFORMA ( interoperable en diferents sistemes operatius )
OpenOffice.org : Suite ofimàtica basada en codi lliure i gratuïta . inclou:
Processador de text ( Writer )
Editor per a la creació d'html
Full de càlcul ( Calc )
Draw, per dibuixos
Impress , per a presentacions visuals
Math Editor , per fórmules matemàtiques
Gnomedb , base de dades
StarOffice , suite basada en OpenOffice.org
CorelWordPerfectOffice
Lotus SmartSuite
PER MACINTOSH I WINDOWS
Microsoft Office : Suite ofimàtica creada per Microsoft . A més de les aplicacions més comunes , també incorpora servidors i serveis basats en web . inclou:
Processador de text ( Microsoft Word )
Full de càlcul ( Microsoft Excel )
Programa de presentacions ( PowerPoint )
Base de dades ( Microsoft Access )
Agenda i client de correu electrònic ( Microsoft Outlook )
Editor de pàgines web ( Microsoft Frontpage )
Editor Fotogràfic ( Microsoft PhotoEditor )
Microsoft Publisher ( Disseny professional )
ThinkFree Office
PER MACINTOSH
NeoOffice
MarinerPark
iWork
AppleWorks
PER UNIX / LINUX
Siag Office
14. Llicencies de programari
Les llicències de programari són un seguit de termes que dicten la forma de distribució, modificació (en el cas que estigui autoritzada), i utilització delprogramari.
Tots aquests aspectes són dictats o poden estar dictats per l'autor o autors del codi del programa.
Exemples:
- Gpl
- Lgpl
- Cddl
- Bsd
15. Plug-in
Plugin, que també pot esmentar com plug-in, és una noció que no forma part del diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE). Es tracta d'un concepte de la llengua anglesa que es pot entendre com "inserció" i que s'empra en el camp de la informàtica.
Un plugin és aquella aplicació que, en un programa informàtic, afegeix una funcionalitat addicional o un tret al programari. En el nostre idioma, per tant, pot nomenar el plugin com un complement.
Exemples:
iPhoto Photocast
16. Tipus de programari malintencionat
Els virus, són programes que realitzen accions nocives a un ordinador. El terme virus informàtic es deu a la gran semblança amb els virus biològics. Els virus biològics s'introdueixen en el ésser viu i infecten una cèl·lula, que a la vegada infectarà noves cèl·lules.
Els cucs (Worms), es limiten a realitzar còpies de si mateixos a la màxima velocitat possible, sense tocar ni danyar cap altre fitxer. No obstant això, es reprodueixen a tal velocitat que poden col·lapsar per saturació les xarxes on s'infiltren. Les infeccions produïdes per aquest programari gairebé sempre es realitzen a través del correu electrònic.
Els Troians o cavalls de Troia, l'objectiu dels troians és la instal·lació de programes en l'ordinador per permetre el control remot d'aquest. Els efectes dels troians poden ser molt perillosos. Poden capturar i enviar dades confidencials o obrir ports de comunicacions, permetent controlar l'ordinador de forma remota.
Les bombes lògiques, tenen per objectiu destruir les dades d'un ordinador o causar altres mals de consideració quan es compleixen certes condicions. Mentre aquest fet no ocorre, ningú no s'adona de la presència de la bomba lògica. La seva acció pot arribar a ser tremendament destructiva. No es consideren estrictament virus, ja que no es reprodueixen.
Els hoaxes, missatges enganyosos que es difonen massivament per Internet sembrant l'alarma sobre suposades infeccions víriques. Els hoaxes tracten de guanyar-se la confiança dels usuaris aportant dades que semblen certes i proposant una sèrie d'accions a realitzar per a deslliurar-se de la suposada infecció.
Els joke, programa inofensiu que simula les accions d'un virus informàtic en el nostre ordinador. El seu objectiu no és atacar, sinó fer una broma als usuaris, fent-los creure que estan infectats per un virus i que s'estan posant de manifest els seus efectes. Encara que la seva activitat arriba a ser molesta, no produeixen efectes nocius.
Vies de propagació
Ens pot arribar un virus al visualitzar un missatge de correu electrònic, navegant pel webi per les xarxes d'intercanvi i descàrrega de fitxers. També a través dels telèfons mòbils o els sistemes de televisió. Internet, i particularment el correu electrònic, és la major via d'entrada de virus. Molts virus; es reenvien per si sols a tots els contactes que l'usuari infectat tingui en la llibreta d'adreces. Produeixen infeccions amb la simple obertura del missatge. S'aprofiten de possibles vulnerabilitats o forats de seguretat dels programes de correu.
17. Indicis d'anomalies a l'ordinador
Els símptomes d'una infecció
És difícil endevinar a primera vista si un ordinador està infectat per virus. La certesa només s'aconsegueix utilitzant antivirus actualitzats. No obstant això, hi ha certs símptomes que delaten la possible presència de virus en l'ordinador, encara que també poden deure's a altres problemes aliens als virus.
- La lentitud no habitual, sense cap causa aparent, pot deure's a diversos motius: molts programes treballant al mateix temps o problemes de xarxa, però també a una infecció vírica.
- La impossibilitat d'obrir certs fitxers o de treballar amb determinats programes perquè un virus els ha eliminat, o ha suprimit els fitxers que necessita per funcionar.
- La desaparició de fitxers i carpetes, que és un dels efectes més comuns dels virus.
- La impossibilitat d'accedir al contingut de certs fitxers. Els virus també acostumen a modificar fitxers, deixant-los inservibles. Al obrir-los, es mostrarà un avís d'error.
- L'aparició en pantalla d'avisos o missatges de text inesperats pot ser un clar símptoma d'infecció per virus. Generalment, aquests avisos contenen textos de caràcter absurd, burleta o agressiu.
- La disminució de l'espai en disc o de la capacitat de la memòria és també un símptoma d'infecció per virus, que pot arribar a ocupar tot l'espai lliure. En tal cas es mostren avisos indicant que no hi ha més espai.
- L'alteració inesperada en les propietats d'un fitxer és un símptoma d'infecció. Alguns virus modifiquen els fitxers que infecten, augmentant la seva grandària, alterant la data de creació i modificació o els atributs, etc.
- L'aparició de missatges d'error pot ser a causa d'un error real o de la presència de virus. Si aquests missatges apareixen al realitzar operacions senzilles en condicions normals, cal sospitar.
- El canvi inesperat del nom d'un fitxer és també un símptoma d'infecció.
- Els problemes al arrencar l'ordinador poden deure's a diversos motius, però la infecció per part d'un virus és un dels més freqüents.
- L'efecte de bloqueig (l'ordinador es queda penjat). Això és especialment clar quan s'estan realitzant operacions senzilles que no suposen massa treball per a l'ordinador.
- El tancament sense motiu aparent i tornada a arrencar. Alguns virus necessiten que això succeeixi per activar-se i assegurar el seu funcionament, per la qual cosa provoquen aquest tipus de situacions. Si un programa es tanca sobtadament mentre estem treballant amb ell, tindrem motius per a sospitar d'una infecció.
- Els efectes inesperats poden ser símptomes de la infecció per troians, com per exemple la safata del DVD que s'obre i es tanca automàticament, el teclat i el ratolí que no funcionen correctament o ho fan a l'atzar.
18. Programes de seguretat
Antivirus
Amb el transcurs del temps, l'aparició de sistemes operatius més avançats i Internet, ha fet que els antivirus hagin evolucionat cap a programes més avançats que no només busquen detectar virus informàtics, sinó bloquejar, desinfectar arxius i prevenir una infecció dels mateixos.
Actualment són capaços de reconèixer altres tipus de malware, com spyware, cucs, troians, rootkits, etc.
Antiespy
S'encarrega de detectar i eliminar els virus del nostre ordinador.
Exemple: Firewall
Exemple: Firewall
Tallafoc
La seva manera de funcionar és indicada per la recomanació RFC 2979, que defineix les característiques de comportament i requeriments d'interoperabilitat. La ubicació habitual d'un tallafoc és el punt de connexió de la xarxa interna de l'organització amb la xarxa exterior, que normalment és Internet; d'aquesta manera es protegeix la xarxa interna d'intents d'accés no autoritzats des d'Internet, que puguin aprofitar vulnerabilitats dels sistemes de la xarxa interna.
19. Certificat digital de l'empresa
El certificat digital és vàlid principalment per autenticar un usuari o lloc web a internet pel que és necessària la col · laboració d'un tercer que sigui de confiança per qualsevol de les parts que participi en la comunicació.
El nom associat a aquesta entitat de confiança és autoritat certificadora podent ser un organisme públic o empresa reconeguda a Internet.
Webgrafia
En concret:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tallafoc_(inform%C3%A0tica)
http://www.ehowenespanol.com/definicion-del-antispyware-sobre_142720/
http://www.portalprogramas.com/milbits/informatica/10-mejores-programas-seguridad-2012.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Antivirus
https://sites.google.com/site/tecnoinfoeaprospe/programari-malintencionat
http://definicion.de/plugin/
https://www.google.es/search?q=Plug-in&rlz=1C1AVNC_enES587ES587&oq=Plug-in&aqs=chrome..69i57j0l5.594j0j4&sourceid=chrome&es_sm=122&ie=UTF-8
https://es.answers.yahoo.com/question/index?qid=20090310143551AAaGwa6
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tallafoc
En general:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada
http://www.rae.es/diccionario-panhispanico-de-dudas/definiciones
http://www.todoinformatica.es/
Aquest serien pocs dels molts que he fet servir.
(No he agafat informacio per cada pregunta en una sola pagina web, les he fet amb ajuda de diverses webs)
http://definicion.de/plugin/
https://www.google.es/search?q=Plug-in&rlz=1C1AVNC_enES587ES587&oq=Plug-in&aqs=chrome..69i57j0l5.594j0j4&sourceid=chrome&es_sm=122&ie=UTF-8
https://es.answers.yahoo.com/question/index?qid=20090310143551AAaGwa6
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tallafoc
En general:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada
http://www.rae.es/diccionario-panhispanico-de-dudas/definiciones
http://www.todoinformatica.es/
Aquest serien pocs dels molts que he fet servir.
(No he agafat informacio per cada pregunta en una sola pagina web, les he fet amb ajuda de diverses webs)
